Curs vitual de Tasta de cava i de vins
Tasta de Cava
Hem de tenir sempre present que el cava es un vi tot i que amb uns matitzos molt particulars.
Volúmen i graduació-
Un bon cava mai te d’excedir del 12º, essent 11,5 la graduació més generañitzada El color el cava és blanc/dorad o rosad. El color ve donat pel tipus de vi que s’ha empleat en la seva valoració.
Neteja*
En la fase visual, al igual que els vins blanc i rosats tenim que fitxar-nos en primer lloc amb la nateja del cava. Es a dir, que no tingui artícules sólides en suspenssió amb el vi base el que seria un punt molt negatiu. Visualment ha de ser brillant i nítit.
Color
És important el color, el cava como tal te un procés de doble fermentació i criança en la mateixa botella, el que fa que els colors pugin ser mes de color palla degut al procés de criança en la botella, al igual que el cava rosat més pàlid o rosat més intens.
Bombolla– Una part molt important de la tasta visualdel cava es la bombolla que te de ser fina i continuada el que indica la seva integració i una bona segona fermentació en botella.Quan una column es contínua es denomina rosari i quan s’acaba en un cercle de bombolles en la superfície de la copa es denomina corona. A l’aspecte que ofereixen les bombolles se li diu perlatge.
Fase olfativa del cava
Pasem de la fase visual a la fase olfativa, en el cava és important per dues raons
Al nas no es te d’introduir en la copa de forma prominent, l’anhidric carbònic frl cava ens im pidirà fer un tasya adevuada. El nas tindrà de mantenirse a certa distancia que permeti diferenciar els aromes. Com en tota tasta l’important es no detectar cap aroma o ulor defectuós. Al fer la criança sobre les propies lies (son les llrevadures mortes i altres substancies que estan en el vi durant la segona fermentació fins el moment del desgorjament solen ser aromes herbàcis i torrats, els aromes fructuals han d’estar d’acord amb la varietat del raïm empleat favoreixaran l’aroma perque son persistents donat a que son de una major estructura i consistència en aquests aromes.
Fase gustativa
Cremositat i volúmen.
Per últim pasem a la la tasta gustativa on les primeres característiques que te de tenir el cava es la cremositat en boca tenir volúmen agradable i un emvellutat pas per boca.
Sucre
Altre punt important rs la quantitat de sucre en el cava. El ideal es que el cava sigui sec, sebse sucre residual de tanins dolços i a la boca sigui saborosa sense sucre . El Cava Brut Nature no te suplement de sucre afegit. La proporció és zero sucre. El Cava Brut porta un afegit de sucre. Hi han varies clases de Brut dpenent de la proporció de sucre. Els caves Brut oden arroibar de 12 gram sde sucre per litre. El cava Sec o Semi Sec aquesta proporció pot arribar de 12 a 32 g. El cava Dolç te més de 50 grams per litre, el seu consum i demanda és més aviat mins.
TASTA DE VI
Tastar un vi no sols és descriure les seves qualitats, és també apèndre a deleitar-se a través dels cinc sentits. Quelcom tan senzill com en veure una copa de vi pot convedrtir-se en tot un ritual.
Destapar una botella, servir la copa, agitar-la adequadament per apreciar els seus aromes, observar el seu color i, lentament saborejar el vi i mentre deixa notar el seu sabor resllisvant pel paladar i exhibint la seva personalitat.
Tenir cura s’aquests petits detallsés el millor cami per apreciar en la seva veritable esència una bona copa de vi-
LA COPA – Acondicionar en primer lloc la tem`peratura de la botella i seleccionar la copa adecuada, son aspectes vitals per a la correcta aoreciació del vi.
S¡ha d’utilitzar copes que no tinguins color, ytansparents i l’ample de la boca i l’altura adequades.
Els vins joves permèten copes de poca capacitat però els vins d’aroma concentrat i compñexa necesiten copes amplies per oxigenar-se.
La copa s’ha de omplir foins un terc, de la seva capacitat,
El COLOR
El color revela informació valuosa relacionada prinicipalment amb l’edad del vi. Si s’ha inclina la copa lleugerament cap endavant amb un fona blanc es pot apreciar clarament el color del vi, la seva intensitat, les tonalitats, la brillantor i lesll+agrimes que rellisque al baixar cap a la copa.
L’intensitat ewlevada, a priori, fa preveure un vi més intens o amb cos, si és a l’inversa un vi més lleuger.
Les diferents tonalitats apreciades, que baixen gradualment desd el centre fins al’exterior, indican l’edad del vi.
La brillantor transmet salubritat-
La nateja delata la presènci de sediments i impureses. Generalment indican la necesesitat. o no, de decantar el vi en una jerra de cristall per separar-los, sempre iquant el vino sigui molt vell ja que podria oxidar-se instantaniaent i de forma irreversible-
Tots els vins negres tenen més o menys cos, és a dir major o menor valor astringent. En contra del que tradicionalment es té assumit i excepte els vins molt lleugers, els vins joves tenen més cos que els vins vells.
L’evolució del vi amb el temps és la pèrdua del seu cos. L’expressió «afinat en ampolla» neix d’aquesta evolució i serveixi per a explicar que un vi amb molt de cos, jove, ha d’envellir en l’ampolla per a reduir el seu valor de astringencia i ser més amable i suau al paladar.
En el cas dels vins blancs, per falta de astringencia, no s’utilitza molt la paraula cos o estructura. En aquest cas es parla de balanç i equilibri entre les sensacions d’acidesa i alcohol.