Dues tendències: guardar en posició horitzontal o vertical
Guardar les botelles en horitzontal permet que el líquid estigui en contacte amb el suro i que aquest al mullar-se s’expandeixi, fent que l’ ampolla quedi hermèticament tancada i inpedint l’entrada d’aire i l’oxidació del líquid. L’inconvenient és que, si el cava està massa temps en contacte amb el suro, el liquid es pot deteriorar i el cava pot adquirir gust de suro.
Com tapar i conservar una ampolla que no s’hagi consumit del tot.
Tap hermètic amb èmbol incorporat que provoca el buit i que permetrà, uncop oberta l’ ampolla, conservar tptes les qualitats.
El millor sistema de conservació es posar un tap hermètic amb fixació que es pot adquirir en molts comerços i ferreteries. Aquest tap farà que les bombolles es conservin fins que el tornem a prendre’l , tot i que només allargarem uns dies la vida d’aquest escumós. El vell mite de posar el mànec d’ una cullereta al coll de l’ ampolla no serveix absolutament per a res.
REFREDAR EL CAVA A LA NEVERA ??????????
Com refredar rapidament una ampolla de cava.
S’ introdueix l’ampollaen un recipient, glaçonera o similar juntament amb aigua, gel i sal, produint una reacció endotèrmica. La sal necessita calor per disoldre’s en l’aigua i la pren de l’ampolla, invertint-se les dues temperatures. En uns cinc minuts l’ ampolla s’ haurà refredat.
Una fantasia
No refredeu mai el cava posant glaçons dins la copa; a l’aigualir es desvirtua completament el cava.en la copa, auests al aiguar el contingut desvirtuen el cava Existeixen les «boles escandinaves que al estar el seu contingut dins el plàstic evita que l’aigua es barregi mb el cava.
La fantasia: Es poden congelar grans de raïm i introduir-los a la copa; a més de mantenir la copa freda, donen una presentació agradable i fantasiosa.
Guardar el cava amagatzamat a casa.
De no disposar de bodega es poden guardar en un racó de la casa i tenir la precaució que la temperatura no excedeixi de 18º, les botelles millor eu estiguin en penumbre i en repos, sense vibracions.
Obrir una ampolla
Al morrió al voltant del tap de suru serveix per aguantar la pressió i impedir que el tap surti disparat. Treure amb precaució el morrió per evitar sorpreses. per la qualcosa s’agafa una tovalló i utilitzant el it gros com a topall anar girant suament el tap. aguantan-lo en el moment de quant vagi a sortit.
Evitar lo de la imatge. És de mala educació deixar sortir al tap a la seva voluntat a part que perillós. El tap s¡ha d’aguantar agafant-lo amb el tovalló. Hi han alguns taps que no estàn parafinats i es resiteixen treurel’s amb la má, llavors fer servir unes tenalletes o accesori lleva taps de cava.
Servir el cava
Es serveix amb dos temps, un primer temps fins que l’escuma estigui en repós, el segon temps acabar d’omplenar la copa però fins a dues terceres parts de la seva capacitat. La botella te de subjectar-se per la part inferior, mai pel coll o pel cos de la botella.
Com agafar la copa
Sempre pel tall de la copa o pèl peu, mai agafan la copa. El cava amb el contacte es calenta i pert la temperatura adequada.
No està ben vist col·locar la botella boca avall o invertida dins la cubitera una vegada buida
Un cop consumida la botella deixar-la sobre la taula fora de la glaçonera i en posició vertical, el cambrer es percatarà i procedirà a la seva reposició si s’escau.
 |  |
Què és millor, el Cava o el Xampany?
Pregunta que es planteja freqüentment
L’interrogant així plantejat no té resposta. No es pot dir en termes absoluts que un sigui millor que l’altre, com no es pot dir que un Bordeus sigui superior a un Borgonya, o viceversa. En tots dos casos, dins de la mateixa Denominació d’Origen n’hi ha de molt bons i de no tan bons, però bàsicament són dos tipus diferents de vi. Aquest mateix raonament és aplicable al Cava i al Xampany: són dos productes completament diferents.
No podem deixar de reconèixer que va ser a la regió de La Xampanya on es va començar a elaborar aquesta peculiar beguda. Com tampoc no podem ignorar l’hàbil política de màrqueting que ha aconseguit que sigui aquest nom el que evoqui tot aquest món de màgia, celebració i fantasia que suggereixen les seves daurades bombolles.
Hi ha Xampanys molt bons i hi ha també Caves excel·lents. Tot i que tots dos tenen un procés d’elaboració similar, hi ha, però, una sèrie d’elements, començant pel mateix procés d’elaboració, en el qual hi ha una diferència bàsica i poc coneguda, així com també els elements naturals com ara el clima, el sòl i els ceps.
Les comparacions resulten vanes. Tant l’un com l’altre tenen un repte amb la qualitat. El Cava necessita treure’s definitivament aquell cert complex d’inferioritat que té davant del Xampany.
Anem a analitzar les seves diferències:
La primera quant a l’elaboració:
Una de les més significatives: tot i compartir tant el Cava com el Xampany el mateix sistema d’elaboració, la diferència consisteix precisament en el sistema per a l’obtenció del vi base, i no és només perquè s’obtingui de varietats de raïm diferents.
El procés de vinificació del xampany en relació al cava és diferent:
Es tracta de la «Chaptalització», mètode descobert per l’enòleg francès Monsieur Chaptal i que s’utilitza a La Xampanya.
A causa de la poca insolació que registra la regió de La Xampanya i de presentar el raïm poca maduresa, aquest dóna mosts més verds i per tant més àcids. Aquest mètode consisteix doncs a afegir en el mateix moment de la vinificació del most o primera fermentació, sucres per minorar aquesta acidesa. És a dir, el vi part de la base que, tot i contenir els seus sucres naturals per provocar la fermentació, aquesta primera fermentació està sent ajudada en incrementar-li artificialment altres sucres. A Espanya està totalment prohibit. Per aquesta raó, el procés d’elaboració del xampany no és del tot natural com podria semblar, ja que d’alguna manera aquest procés ja surt «adulterat» en afegir-li glucosa al vi base a partir del qual, després, s’empra per iniciar la segona fermentació.
Un altre dels factors és el fet d’utilitzar diferents tipus de raïm en l’elaboració d’aquest vi base. Ja sabem quines són les varietats emprades en el Cava: Xarel·lo, Parellada, Macabeu, Chardonnay, Pinot Noir.
El Xampany empra Pinot Noir, Pinot Meunier i Chardonnay. Les dues primeres són raïms negres de polpa blanca, mentre que la darrera és blanca. La Pinot Noir aporta al vi cos, caràcter i longevitat. La Pinot Meunier proporciona vins afruitats i la Chardonnay confereix al vi lleugeresa i frescor.
El terreny: a La Xampanya es caracteritza per un subsòl calcari barrejat amb sílex; en canvi, a la D.O. Cava predomina el terreny argilós, amb capes de terreny d’al·luvió.
El Clima: La temperatura mitjana a La Xampanya és de 10 °C (per sota dels 9 °C de temperatura mitjana el raïm no pot madurar, gairebé frega la franja límit). En canvi, a la D.O. Cava la temperatura mitjana és de 15,5 °C.
La pluviometria a La Xampanya és de 750 mm, mentre que a la D.O. Cava és de 500 mm.
Les hores d’insolació: a La Xampanya es registra una mitjana de 1.750 hores/any, mentre que a la D.O. Cava totalitza gairebé el doble, 3.000 hores/any.
Aquestes diferents condicions climatològiques influeixen en alguns aspectes fonamentals. En primer lloc, el fet d’estar tan propera al límit mínim per a la maduració del raïm fa que a La Xampanya sigui necessari extremar al màxim les cures a les seves vinyes, donant-se la paradoxa que a La Xampanya està autoritzat el reg de les vinyes (sol fer-se en anys d’extremada calor i insolació, no acostumada). A la D.O. Cava està totalment prohibit pel Consell Regulador regar les vinyes.
Donades les condicions climatològiques a La Xampanya, la verema s’endarrereix per aconseguir una màxima maduració. D’altra banda, el clima més càlid de la D.O. Cava facilita la maduració del raïm i la verema pot començar abans, sent el sabor del Cava més suau i oferint una sensació de frescor, sense tenir aquell peculiar sabor àcid que caracteritza el Xampany.
La irregularitat de les collites de La Xampanya, provocada per les adverses condicions climàtiques malgrat totes les cures, fa lògic deixar constància d’una bona anyada mitjançant la inscripció a l’ampolla del terme «Millésime» o «Vintage». Al Cava també s’utilitzen en ocasions aquests termes, tot i que la regularitat de les collites ho fa menys necessari. Sol utilitzar-se en algunes ocasions per distingir Grans Reserves elaborats a partir de «flor de most».
De totes maneres i tornant a la pregunta de l’inici, una conclusió que podríem extreure de tota aquesta informació és que ni l’un és millor ni l’altre pitjor a priori. És més, es tracta de vins diferents i només el paladar de cadascú pot i ha de fer l’elecció.
Òbviament hi ha altres diferències importants, tot i que són marginals a la part tècnica (com podria ser el seu preu de venda), l’absurd esnobisme que implica de vegades preferir un producte en lloc d’un altre, etc.
Sí que volem trencar una llança a favor del Cava; prova d’això és que el seu consum augmenta a passes agegantades, exportant-se a tots els països.
L’any 2006 es van vendre 180 milions d’ampolles de Xampany a tot el món, enfront dels 243 milions d’ampolles de Cava
Finalment, mentre que la Denominació d’Origen Xampany és totalment privativa de la Regió de La Xampanya (Reims), no podent-se anomenar xampany ni tan sols als elaborats a la resta de França —on se’ls denomina Vins Mousseux (Vins Escumants)—, la Denominació d’Origen Cava és d’abast nacional: poden anomenar-se Cava els elaborats a Catalunya, València, Extremadura, La Rioja, el Duero, etc
Buscar producte
Contacte
Per a més informació i comandes pot dirigir-se a esquius@esquius.net
d